La història de la Falla Plaça Cervantes comença abans que existira, com a comissió, el que hui coneixem. Cal remuntar-se a la segona meitat dels anys cinquanta, quan els veïns i veïnes del carrer de Sant Antoni Abad, entre els quals es trobaven Pepica la Polida i l’àvia Basselissa, decidiren portar la crítica fallera al seu propi carrer i encarregaren a Pin la construcció d’una falla.
Durant dos anys consecutius, els veïns s’animaren a sufragar aquelles xicotetes falles. Però va ser el segon any, el 1958, quan aquella història començà a prendre un altre rumb.
Aquell any es va plantar la falleta a la plaça Cervantes, situada al final del carrer de Sant Antoni Abad. El ninot principal era una dona i deia una frase que, vista amb perspectiva, semblava quasi una premonició:
«Endevina, endevinalla, esta dona diu que a l’any que ve ací hi haurà una falla».
I dit i fet.
L’any següent, el 1959, aquella predicció es va convertir en realitat i es va crear la comissió de la Falla Plaça Cervantes, amb Manuel Martorell i Cuevas (el Casiano) com a primer president.
La primera falla de la comissió, ja com a tal, va ser obra de Pasqualet. Es tractava d’una caixa forta amb el número 19 al damunt, i donà així el tret d’eixida a la història dels monuments de la Falla Plaça Cervantes.
ELS PRIMERS CASALS
Els primers anys de la Falla Plaça Cervantes també van estar marcats per la necessitat de trobar un lloc on reunir-se. El primer casal de la comissió estava situat al carrer Ausiàs March, número 8, just enfront del bar El Niu d’Or.
La casa era de Pelayo i, per dins, encara estava per obrar. Només hi havia una escala acabada, però això no va ser impediment perquè aquell espai es convertira en el primer casal de la comissió. A la part de dalt de la casa es muntaven les taules i allí es reunien els fallers. Així va ser durant el primer any.
L’any següent, la comissió va fer un pas més. Al solar de Pelayo, conegut com la finca de Máñez, situat al costat, al número 2 del mateix carrer, es va muntar una carpa que faria les funcions de casal. Aquell any, fins i tot, la comissió va convidar un artista conegut, José Guardiola.
Amb el temps, el casal va anar canviant d’ubicació. Més endavant es va traslladar al carrer de Jaume Roig, a una altra casa propietat de Pelayo, enfront del solar de Máñez.
Posteriorment, la comissió també va tindre el seu casal al carrer dels Magraners, al bar Niu d’Or, al carrer Hort de Palmera, i en altres ubicacions que formen part d’aquella primera etapa de la comissió.
Finalment, la comissió va arribar a la seua ubicació actual, al carrer de la Cantant Vendrell, on continua hui el casal de la Falla Plaça Cervantes.
Eren espais que anaven canviant amb el temps, però tots complien la mateixa funció: ser el punt de trobada d’una comissió que, any rere any, anava creixent i consolidant-se.
LES PRIMERES FALLERES MAJORS
Els inicis, però, no van ser senzills. Incorporar les dones a la comissió requeria, en aquells temps, buscar fórmules per animar-les a participar. L’any 1961 es començà a buscar dones perquè s’apuntaren a la falla, i la mateixa comissió assumia part de les despeses de la seua indumentària.
La falla pagava el tall del vestit de la Fallera Major o li llogava un vestit a casa de donya Eloisita. Eren altres temps, i posar-se el vestit de valenciana i eixir al carrer no era encara una cosa tan habitual com ho seria després.
Hi havia molta vergonya a desfilar.
Va ser l’any 1962 quan la Falla Plaça Cervantes va nomenar per primera vegada les seues representants.
La primera Fallera Major de la comissió va ser Emma del Carmen Alcañiz i Casañs, mentre que la primera Fallera Major Infantil va ser Lolines Carbonell i Martí.
Amb elles quedava completada una de les primeres grans fites de la jove comissió: després dels primers monuments, dels primers casals i d’aquells primers anys de creixement, la Falla Plaça Cervantes començava a donar forma també a una estructura fallera que, amb el pas del temps, es convertiria en la que coneixem hui.